A les acaballes del seu primer mandat complet, la periodista Sílvia Berbís, de l'Aiguaita, repassa amb l'alcalde d'Alcanar, Joan Roig, la lluita del municipi per tirar avant malgrat dos aiguats, el Glòria, el cas Turov, la pandèmia, la crisi energètica i la inflació.
>> Aquest mandat ha comportat gestionar un període molt dur per a Alcanar. Què s'ha pogut fer este any passat per a recuperar l'alè?
En l'últim any hem intentat encomanar-nos als ajuts supramunicipals, perquè amb recursos propis no podem fer front a dos catàstrofes naturals i altres fets sobrevinguts que ens ha tocat encarar. Hem de recordar que encara arrossegàvem els efectes dels desperfectes dels aiguats del 2018 i del Glòria el 2020, i el 2021 van venir uns altres aiguats torrencials. Si això ho sumem al fet d'haver-nos hagut d'endeutar per a poder constituir garanties derivades del cas Turov, i a l'encariment de la llum i del combustible, resulta molt complicat poder gestionar l'economia d'un poble.
>> De quin import total estaríem parlant per estes despeses sobrevingudes?
És difícil de quantificar per la complexitat de tot plegat. Calculem que els aiguats del 2018 han suposat un impacte de vora de 3 milions d'euros, mentre que els del 2021, més de 4 milions d'euros. D'altra banda, en el marc del cas Turov, i a conseqüència de la interlocutòria judicial, l'Ajuntament ha hagut de contractar un préstec per a constituir garanties per valor de 2,5 milions d'euros i poder fer front a les eventuals indemnitzacions als propietaris dels apartaments afectats i a l'enderrocament de l'edifici.
Això ha suposat una càrrega financera addicional que té una afectació directa sobre els pressupostos, igual que l'encariment dels subministraments, la gestió dels residus o altres serveis, que s'han duplicat i en alguns casos triplicat, fet que dificulta enormement equilibrar els comptes municipals. A més, cal afegir les despeses derivades de la sentència del cas Sorea, una herència del passat que acabarà suposant més d'un milió d'euros a les arques municipals.
>> Amb quines subvencions han comptat fins ara per a recuperar-se?
Les subvencions per catàstrofe natural és un tema que vol un debat molt profund, perquè són subvencions enverinades: arriben molt tard, fins i tot dos anys després de la catàstrofe, i, paradoxalment, s'han d'executar molt ràpidament. Aquestes subvenciones aporten el 50% de la despesa total. Una ciutat gran, amb molta capacitat econòmica i financera, podrà cobrir el 50% restant, però en pobles i ciutats amb menys recursos no podem cobrir el 50% restant. El fet d'haver d'aportar la mateixa quantitat de diners per a poder gaudir de la totalitat de la subvenció implicaria aturar pràcticament tota l'activitat inversora de l'Ajuntament i, això, evidentment, és impossible.
Vam fer una proposta a la Generalitat i l'Estat espanyol, amb visites al Parlament, al Congrés i al Senat, demanant que l'ajuda s'atorgue amb relació al nombre d'habitants o a la capacitat econòmica del municipi. Tot i que som poc optimistes, atesos els antecedents. Segons la nostra proposta, un municipi com el nostre, de menys de 10.000 habitants, podria rebre el 80% de la despesa total. Un municipi de més de 10.000 habitants podria rebre el 70% de la despesa total, i així successivament. D'esta forma, els municipis amb menys habitants i, per tant, amb menys recursos, podríem fer front a totes les despeses derivades d'una catàstrofe natural.
>> Quin és l'estat actual del poble després dels aiguats pel que fa a arranjaments?
Pel que fa als temes materials, vam poder arreglar les coses més urgents els primers mesos després dels aiguats, però el que no es veu és el complicat. Les afectacions a l'entorn van ser molt impactants: marges caiguts, circuits d'aigua alterats, camins destrossats, etc. Tot això fa que siguen menys resistents. Per tant, davant d'episodis de pluja normals la capacitat de resistència és inferior. D'aquí la importància de fer les actuacions de mitigació i millora que reivindiquem a les administracions públiques des del 2018.
A estes afectacions greus destinem la majoria de les subvencions, i això és el que genera molta despesa i moltes molèsties a la pagesia, que no pot accedir a les seues finques. Tot plegat és un problema greu per al municipi. Estem parlant que en este pressupost municipal hi ha una despesa de 800.000 euros en camins. És un exemple de la quantitat de diners que acabes invertint davant una catàstrofe natural.
>> Disposaran d'ajuts dels Fons Next Generation?
N'hem tingut acabar l'auditori municipal. I per a l'any 2024, quan han de sortir els ajuts per als pobles del litoral, tenim un projecte molt engrescador que preparem juntament amb la Fundació Alícia sobre envelliment actiu a les Cases, a partir de rutes de turisme actiu, esports nàutics... Estem il•lusionats per poder-ho fer realitat. També hem demanat subvencions per a diversos projectes relacionats amb l'eficiència energètica de l'Ajuntament i altres equipaments municipals, que també ens serviran per a reduir la despesa.
>> Alcanar també congelarà els impostos, les taxes i els preus públics municipals.
No incrementar la pressió fiscal a la ciutadania i a les empreses és una mesura social per a poder pal•liar tota la pressió d'esta crisi econòmica i energètica. Malgrat que és complicat, ho hem aconseguit fent una gestió responsable dels recursos, treballant molt per a estirar subvencions supramunicipals i utilitzant l'endeutament. Són les tres vies amb les quals gestionem una situació financera que és de les més complicades de les últimes dècades a Alcanar, si no la més complexa. La situació econòmica de l'Ajuntament és complicada per tot el que hem hagut d'afrontar els darrers anys i s'ha agreujat encara més arran de la sentència del cas Turov.
>> Amb tot, quines inversions podreu afrontar amb el pressupost que esteu a punt de presentar?
Jo destacaria que mantenim les subvencions a persones i entitats i apuntalem la inversió en polítiques socials. Les inversions més destacades del pla de govern, com ara l'auditori i l'Oficina Delegada de les Cases, estan pràcticament enllestides. El 2023 ens centrarem a materialitzar el conservatori i impulsar la primera fase del projecte de pluvials a la zona inundable del municipi i a l'entorn de la zona escolar. D'altra banda, seguirem amb els tràmits administratius per a urbanitzar la zona dels Codonyers.
>> El 29 de març inaugureu l'auditori....
Sí. Estem convençuts que marcarà un abans i un després en la vida del nostre poble. De moment hi ha una quantitat rellevant de teixit associatiu i entitats culturals que, juntament amb l'Ajuntament, estem generant molt contingut cultural. Imagina't ara que el tindrem i podrem canalitzar tota l'activitat cultural a través de l'auditori, i sumem-hi el conservatori, amb una aula de música moderna. Tot plegat forma part d'una estratègia on també juga un paper important el cicle mitjà de DJ so i imatge. Volem que Alcanar siga un lloc on facen eclosió l'art i el talent de les persones que es volen dedicar al món de la música i les arts escèniques. Un poble de referència en l'àmbit cultural.
>> En l'apartat cultural cal parlar també de les obres de construcció de la sala polivalent de la Biblioteca Trinitari Fabregat.
Estan molt avançades. Abans fèiem referència a la necessitat d'absorbir subvencions per a desplegar el pla de govern. En el context actual seria impossible afrontar esta obra sense ajuda, i també s'ha d'agrair la feina de les persones que hi treballen. És una obra que subvenciona al 100% el Departament de Cultura, molt rellevant per a nosaltres perquè la biblioteca és un motor cultural. Amb aquesta nova sala tanquem l'última fase del projecte de construcció. Ara hi podrem fer cinema, xarrades, exposicions i moltes activitats, en esta sala diàfana, sense necessitat d'interferir en el dia a dia de l'equipament.
>> També ha començat la segona fase de les obres d'arranjament de l'Oficina Delegada de les Cases, amb l'objectiu de millorar aquest important equipament públic i donar-hi nous usos. Quins?
L'objectiu principal és fer una seu de l'Ajuntament d'Alcanar a les Cases. Hi haurà presència de personal tècnic i d'una persona de l'equip de govern, així com tots els mitjans necessaris per a que els veïns i veïnes de les Cases hi puguen fer totes les gestions sense haver de desplaçar-se. L'Oficina Delegada es convertirà en un equipament amb totes les prestacions per a escoltar i gestionar requeriments, inquietuds o qualsevol necessitat de la ciutadania. Serà una seu de l'Ajuntament a les Cases, dotada d'un delegat o delegada.
>> Quina valoració fa del programa de competitivitat empresarial? Què s'ha aconseguit?
Este programa el vam engegar l'any 2015 per a enfortir el teixit productiu del municipi i no ha parat d'adaptar-se al moment present. En el context de crisi laboral, millorar la competitivitat de les nostres empreses i professionals, així com l'ocupabilitat de les persones aturades, és molt important. També ho és posar a disposició de la ciutadania una oferta formativa de qualitat i molt ajustada a les necessitats reals del municipi per a fer el pas a la digitalització. Un exemple d'això és que hi han passat 2.000 persones i hem fet més de 300 formacions de diferents temàtiques durant este mandat dirigides a empreses i autònoms. També hem fet cursos específics que han permès a 200 persones obtenir el carnet de manipulació de productes fitosanitaris bàsic o qualificat, imprescindible per a treballar al sector. Per tant, estan molt orientats a l'economia del municipi. Estes dades són significativament superiors als projectes similars que es desenvolupen arreu del país.
>> També ara fa un any i mig van posar en marxa 'alcabàs!', una aplicació informàtica per a impulsar les compres al comerç local i la transformació digital de les empreses del municipi.
El que hem intentat és que el comerç del poble faça este pas cap a la digitalització, fet que va molt lligat també al Programa de competitivitat, perquè sabem que això és el futur. De fet, quan va arribar la pandèmia de covid-19, el teixit comercial del municipi estava més sensibilitzat a l'hora de fer el pas cap a este canvi de model per tota esta feina de formació que s'havia fet prèviament. Per tant, es tracta d'ajudar el comerç a adaptar-se als nous models de mercat. Este és l'objectiu principal. Ja estem veient que hi ha un canvi de paradigma. Moltes de les interaccions entre empresa i client es produïxen a la xarxa. Cada cop hi ha més restaurants, més comerços i més empreses que tenen un segon aparador a la xarxa.
>> Des del punt de vista econòmic, ara quina seria la principal preocupació de l'Ajuntament?
Cal posar les condicions i donar el suport necessari per a que les empreses i els autònoms puguen apuntalar el sector agroalimentari, no deixar-ho de banda. Per tant, cal fer tot allò que siga possible per a que continue funcionant. Les administracions locals poden donar suport i desenvolupar polítiques per a promoure la diversificació, però hem de treballar amb els agents privats i altres administracions per a impulsar-ho. A més, cal que el context econòmic siga favorable. De fet, ja estem diversificant. D'una banda, amb el sector turístic: som un referent a Catalunya. Som un destí turístic i gastronòmic de referència al país.
D'altra banda, cal mirar de desplegar el sector industrial. Tenim indústria al municipi. Tenim la fàbrica de ciment amb 350 treballadors i una facturació anual que és de les més altes de les Terres de l'Ebre. Tenim un port industrial des del qual s'exporta material a tot el món. A banda, tenim empreses importants, per exemple en el sector de la metal•lúrgia. Ara cal ordenar i generar més sòl industrial per a convertir Alcanar en un pol d'atracció d'este sector.