Quan els diners públics també compren altaveus
L’Ajuntament d’Alcanar ha destinat en els darrers anys a la vora de 200.000 euros només a la partida específica de publicitat i propaganda en mitjans de comunicació.
Quan un govern municipal disposa de milers d’euros públics per contractar publicitat, cobertures, retransmissions i altres serveis de comunicació, també té una capacitat considerable per decidir quins missatges arriben a la ciutadania, amb quina freqüència i a través de quins mitjans.
Informació institucional no és el mateix que propaganda política. Un Ajuntament ha d’informar sobre serveis, activitats, tràmits o actuacions d’interès ciutadà. El problema apareix quan aquesta comunicació passa de ser informació a convertir-se en una eina permanent de promoció de l’acció del govern i construcció d’una determinada imatge política.
A Junts per Alcanar ens preocupa especialment que la comunicació municipal pugui haver anat més enllà de la informació institucional i s’hagi convertit en una eina per construir arguments favorables a l’equip de govern.
Aquesta preocupació és especialment significativa en analitzar el que va passar durant el 2025, sobretot a partir de l’estiu i fins al canvi d’alcaldia. En un període de forta tensió política i debat sobre la gestió municipal, determinats mitjans van adoptar posicionaments que podien ser percebuts com especialment favorables al govern.
Això no significa afirmar que els mitjans perdessin la seva independència ni que cap informació fos publicada a canvi de diners. Però sí que ens porta a una pregunta legítima cara si pot existir una comunicació plenament independent quan existeix una relació econòmica continuada entre determinats mitjans i el mateix govern sobre el qual aquests mitjans han d’informar?
L’any 2025 l’Ajuntament va reconèixer més de 30.000 euros en aquesta partida, per sobre dels 23.000 euros inicialment pressupostats.
I aquí és on està el problema, els diners de tots no haurien d’acabar servint per construir una narrativa política favorable al govern de torn ni per dibuixar una realitat que no coincideix amb la que viu el conjunt de la ciutadania.