Macià Sancho i Rubén Romero es van conèixer al pati de l’escola. Junts van descobrir la seua passió per la música i aquesta afició els va convertir en amics inseparables. Amb només 15 anys van formar la seua pròpia banda, K-singulares. Després d’un parany de 10 anys dedicats als estudis i la formació (Macià és funcionari públic i Rubén, informàtic), el 2017 van reprendre la seua aventura musical amb Sukre. A través de les seues cançons mostren la intimitat i la sensibilitat de les seues experiències. També defineixen molt bé l’essència del nostre municipi, gent d’ofici pagesos i mariners, que estima la seua història, cultura i tradició.
Quina paper té la música en les vostres vides?
Hi té un paper fonamental, podem dir que existencial. Sense la música no seriem qui som. Per a natros la música és afició, diversió i, fins i tot, és teràpia.
Per què el nom de Sukre?
En el moment de buscar un nom per al grup estàvem veient la sèrie “Prisión Brake” que ens tenia enganxats. Als dos ens agradava un dels personatges, Fernando Sucre. Un dia, prenent un cafè a la cafeteria La Volta, estàvem parlant d’aquest personatge i Macià em diu: Ruben passa’m el sucre i en aquell moment ens vam mirar i vam decidir que aquest seria al nom del nostre grup.
Quina va ser la vostra primera cançó?
La nostra primera cançó amb K-siguales va ser “Per què m’odies?” i amb Sukre, “Perdí la fe”, inclosa al nostre primer àlbum.
Quantes cançons formen el vostre repertori musical?
Tenim més de cent cançons, però només quinze estan editades i gravades. La resta son al calaix, a l’espera ser rescatades.
Com definiríeu el vostre estil?
És Pop-Rock acústic amb tocs de rumba.
Com vau decidir que ja era el moment de donar-vos a conèixer al públic?
Retrobar-nos al poble després de deu anys, tornar a reprendre vells temes i adonar-nos que manteníem intacta la nostra afició, ens va motivar a crear Sukre per mostrar al públic tot allò que teníem “amagat”.
Com ha afectat la pandèmia en la vostra carrera musical?
Ens va trencar per la meitat. En aquell moment teníem diversos projectes importants en marxa. Vam haver de post posar la presentació del nostre primer disc fins al 2022. També vam haver d’aplaçar alguns projectes interessants que teníem a Madrid i que esperem reprendre en un futur.
El vostre tema “Amore” i la promoció llibre de Miquel Bort, què us ha suposat?
Ha estat un orgull formar part de la novel·la de Miquel Bort. Per cert, la més venuda al Sant Jordi 2022 a les Terres de l’Ebre. Quan Miquel ens ho va proposar pensàvem que només faríem la cançó per al llibre. La nostra sorpresa va ser vore que també vam passar a ser uns personatges del llibre. Ara, anem junts a fer presentacions i hi actuem. Molt recomanable el llibre i també les presentacions.
Quants concerts haureu fet fins ara?
Prop d’un centenar. El més llunyà, al País Vasc.
Una de les vostres últimes cançons és “Mon sortirem”.
Arran dels aiguats de l’1 de Setembre vam pensar en fer alguna cosa per ajudar a pal·liar el dolor de tanta gent damnificada i, en general, de tot el poble. Just al mateix temps, la regidora Txell ens va proposar fer un trosset de cançó per als actes organitzats al voltant del moviment solidari #monsortirem. D’aquí, aquesta cançó esperançadora; el nostre granet sorra a tanta solidaritat.
Quins son els vostres projectes més immediats?
Tenim tancats diversos concerts durant aquest estiu. També estem enllestint la gravació d’un videoclip del nostre últim single “Paso de todo” i de la cançó “Mon sortirem” a l’estudi, per tal que es pugue escoltar amb la màxima qualitat.