Enguany, les dones i els homes del GRAP de la Universitat de Barcelona hem realitzat la 23a campanya al jaciment de la primera edat del ferro (800-550 aC) de Sant Jaume d'Alcanar. En teníem moltes ganes. Des de l'any 1997, quan vam començar a treballar en el jaciment descobert per l'amic Ramon Esteban, i fins al 2020, tan sols en una ocasió, l'any 2014, no havíem pogut realitzar la campanya anual d'excavacions. Llavors va ser per problemes administratius de la Generalitat. L'any passat, com ja sabeu, va ser pel COVID i la pandèmia.
Dit això, la veritat és que, malgrat totes aquestes circumstàncies, aquesta 23a campanya ha estat una de les més interessants. No ha estat una campanya qualsevol. No pas, com deia abans, pel nombre de gent que hi hem treballat, ni tampoc, lògicament, pel nombre d'espais (àmbits A9, C1, A7 i A14) en què ho hem fet, que necessàriament ha hagut de ser més reduït. Però sí, i molt, per com s'ha decantat finalment, de forma prou sòlida, una possible interpretació del jaciment que, fins ara, i malgrat que feia molt anys que hi anàvem al darrera, era tan sols una lleu sospita. Creiem que aquesta campanya suposarà un punt d'inflexió en això, en la interpretació de l'assentament, en la seva funció, el seu objectiu, la seva essència.
Com és ben sabut, la hipòtesi amb què hem treballat els darrers anys planteja que Sant Jaume seria una gran residència potentment fortificada on hi residiria un cabdill i la seua família. Des d'aquesta gran casa, aquest cabdill controlaria un territori ample al seu voltant que inclouria altres assentaments: la Moleta del Remei, també a Alcanar, i la Ferradura, la Cogula i el Castell, a Ulldecona. Aquesta hipòtesi ja va ser trencadora en el seu moment. Com a resultat dels treballs efectuats els darrers anys al jaciment, però, pensem que cal acceptar a partir d'ara un nou factor en els nostres plantejaments.
En aquests moments, considerem que es donen les circumstàncies suficients com per a poder proposar que a Sant Jaume hi haurien residit un nombre indeterminat de fenicis. Bones notícies, doncs, i millors perspectives encara per als propers anys de treballs.
Vull aprofitar, com sempre, per agrair moltíssim a totes les canareves i els canareus, incansables, el seu suport, així com a l'Ajuntament d'Alcanar. I ara, mentre Sant Jaume dorm, plastificat, onze mesos més, deixeu-nos un cert temps per a repensar amb profunditat i amb una mica de calma aquest monstre meravellós que els déus ens han posat a les mans.
Autor: David Garcia i Rubert
Co-director de les excavacions, GRAP-UB