La jugadora de bàsquet internacional Aida Castell ha estat elegida millor esportista 2019 a la Gala Esportiva Canareva i Casenca. Aquesta temporada 2019-2020 ha fitxat per l’equip de la universitat nord-americana Jefferson College i juga a la lliga universitària femenina dels Estats Units.
Quina influència va tenir la teua família a l’hora de decidir-te pel bàsquet?
Tot i que la decisió va ser meva, el fet que el meu germà ja hi jugués em va ajudar a decidir-me. La meva família sempre m'ha animat a practicar esport i a tenir una vida activa. Així que, quan vaig prendre la decisió, ells em van donar tot el seu suport i mai han deixat de fer-ho.
Com arribes a la universitat nord-americana Jefferson College?
La temporada passada vaig prendre la decisió de fer el salt cap a Mataró amb la intenció de jugar a una categoria superior i créixer com a jugadora. A mitjan temporada un entrenador de l’AE Boet Mataró em va proposar l'opció de marxar als Estats Units. Em va comentar que els membres de l'agència Pick Us creien que donava el perfil i que els agradaria parlar amb els meus pares per a explicar-los com funcionava tot el procés. Em demanaven com a requisit gravar els partits per a enviar un vídeo amb les meves millors jugades a les universitats i fer dos exàmens d'anglès: el SAT (requerit per a accedir a qualsevol universitat americana) i el TOEFL (requerit a estudiants internacionals que van a estudiar a països de parla anglesa). Un cop superats aquests dos exàmens i després d'haver enviat els meus resultats acadèmics, l'entrenadora del Jefferson College es va ficar en contacte amb mi i vaig acceptar la seva oferta.
Et va costar prendre la decisió de marxar als Estats Units?
La idea de marxar per a estudiar i jugar a bàsquet per a un equip universitari em feia molta il·lusió, així que no em va costar gaire prendre la decisió. Sabia que, si començava a estudiar la meva carrera a Barcelona, seria més difícil seguir jugant a un alt nivell i poder compaginar-ho amb els estudis, ja que els recursos aquí i als EUA no són els mateixos. Així que, si volia seguir jugant a bàsquet, el millor que podia fer era marxar.
Què estudies?
Estic cursant el primer any de carrera d'Administració i Direcció d'Empreses.
Compagines bé el bàsquet i els estudis?
Sí, mai m'ha resultat difícil compaginar-los. Inclús crec que el fet de tenir hores assignades d'entrenament m'ajuda a organitzar-me millor les hores d'estudi.
Com és el teu dia a dia?
El fet de viure al campus universitari em facilita molt el meu dia a dia. De dilluns a divendres al matí vaig a la universitat. En acabar, dino ràpid i marxo a entrenar. Entrenem entre 2 i 4 hores diàries. Al final de la tarde aprofito per a estudiar.
Com portes el fet d'estar tan lluny de la teua família?
Ho porto millor del que em pensava. El fet de fer el salt a Mataró l'any passat em va ajudar molt a saber com viure fora de casa. Al principi, resulta una mica més difícil, però intento parlar amb ells cada dia. Els explico tot el que faig: si tinc exàmens, com van els entrenaments..., així com ells també m'expliquen com els va tot. D'aquesta manera em sento més prop d'ells. Quan parlo amb ells, m'oblido de la distància. És com si fos a casa.
Quina és la teua planificació del futur més immediat?
Després de realitzar els dos anys al Jefferson College, l'objectiu és aconseguir una oferta d'algun equip universitari NCAA D1 i allí acabar la meua carrera universitària. He mirat algunes universitats on m'agradaria anar, però tot depèn de com encaixi a l'equip. Per a aconseguir això, he de seguir amb un nivell de notes mitjà-alt i acabar aquesta temporada amb bons resultats, i també fer molt bona temporada l'any vinent. Aquesta és una lliga molt exigent.
T'agradaria ser professional del bàsquet o t’estimaries més dedicar-te a l'administració i direcció d'empreses?
M'he parat mil cops a pensar a què m'agradaria dedicar-me i mai he trobat una resposta de la qual estigue totalment segura. Si en algun moment tingués l'oportunitat de dedicar-me al bàsquet professional, no m'ho pensaria dos cops. Seria com un somni. Tot i així, quan penso en el meu futur, solc pensar en aquesta opció. Penso més en mi treballant com a directora d'una empresa o algun àmbit similar.
Com has rebut aquesta distinció que t'acaben de fer a la Gala Esportiva com a millor esportista del 2019?
M'ho van mantenir en secret fins al moment de la Gala. Quan em vaig adonar que m'havien nomenat com a millor esportista del 2019, em va fer moltíssima il·lusió. El fet que el meu poble reconegui l'esforç que he fet durant aquests anys em motiva per a seguir endavant i continuar treballant.
Quin consell donaries a qualsevol xica que decidisca iniciar-se en el món del bàsquet?
Que gaudeixi dels bons moments que dona el bàsquet i, si realment li agrada i vol seguir endavant, que intenti conèixer i envoltar-se de gent amb la mateixa passió.