Pepa Gellida (1968) fa gairebé 25 anys que treballa al municipi com a pediatra. Des de fa un any compagina la seua faena als centres de salut d'Alcanar i les Cases amb un nou projecte. Forma part de l'Equip Funcional d'Experts (EFE) de les Terres de l’Ebre, que tracta els casos de violència sexual i maltractament greu en infants i adolescents. El 19 de novembre se celebra el Dia Mundial de la Prevenció contra l’Abús Sexual Infantil i hem conversat amb ella sobre la tasca tan necessària que desenvolupa amb el seu equip.

- Parla’ns d’aquest nou projecte. 

Aquesta unitat específica es va posar en marxa ara fa un any a la Regió Sanitària Terres de l’Ebre i està integrada per una pediatra, una treballadora social i una psicòloga. L’any 2019 ja vaig formar part del grup que va elaborar el Protocol d’actuació davant de maltractaments en la infància i l’adolescència en l’àmbit de la salut, del Departament de Salut, en què es preveia la creació d’estes unitats. El Departament de Salut ha creat vuit EFE a tot Catalunya, els quals treballem de forma coordinada.

- On sou?

El servei a les Terres de l'Ebre és a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. De totes maneres, està previst construir una barnahus (casa dels infants) a Tortosa, on tots els departaments que intervenen en un cas d'abús sexual infantil es coordinaran i treballaran sota el mateix sostre, en un entorn més amigable i àgil, per a evitar la revictimització i que s’haja de repetir el testimoni diverses vegades. De moment només hi ha una barnahus a Tarragona. Es tracta d’un projecte pioner a Catalunya i l’Estat espanyol. Ara moltes vegades el procés judicial es fa molt llarg i com a professional sents frustració perquè t’agradaria ajudar-los més, però no pots.

- Quan parlem de violència sexual infantil, quina dimensió té?

S’entén com a abús sexual quan una persona n’obliga una altra a fer alguna cosa sexual que no vol fer o no li agrada, o l’enganya per a que ho faça, basant-se en una relació de poder i de superioritat de l’agressor, siga per l’edat, la posició social o el nivell intel•lectual. L'abús sexual infantil pot incloure contacte sexual directe o no, com el ciberassetjament,  l'exhibicionisme, l'exposició de xiquets o xiquetes a material pornogràfic, el grooming, el sexting o la utilització i manipulació d’infants per a la producció de material visual de contingut sexual.

És un problema que moltes vegades està invisibilitzat i és difícil de descobrir, especialment en infants molt menuts. Estes situacions es poden detectar a partir de l’àmbit familiar, sanitari, educatiu, de lleure, etc., i és més fàcil quan hi ha una revelació de la víctima o s’observa una conducta hipersexualitzada del menor.

- Podem parlar de xifres?

Un de cada cinc menors entre zero i dívuit anys ha patit o patirà un abús sexual. Un 59,9 % són xiquetes i un 40,1 % xiquets. Pel que fa a les xiquetes, l’edat mitjana en què se sol produir l’abús és entre el set i els nou anys, en un context més intrafamiliar. Als xiquets es produeix més tard, entre els onze i els dotze anys i la persona abusadora sol ser algú extern. Només a les Terres de l’Ebre, en un any hem atès al voltant de seixanta casos. 

- Què podem fer a casa, a l’escola...?

Hem de promoure la prevenció a través d’una educació afectivosexual adequada a l’edat i fer molta pedagogia amb contes, per exemple. Els xiquets i xiquetes han de saber que altres persones no els han de tocar les parts del cos que queden tapades per la roba interior, i a la inversa. També els hauríem d’ensenyar a diferenciar entre els secrets bons i els dolents, o prevenir el consum de pornografia, que s’inicia cap als nou anys i els fa començar l’adolescència reproduint conductes hipersexualitzades. La premissa principal és prevenir- detectar-actuar. 

- I quan hi ha indicis d’un abús sexual, com hauríem d’actuar? 

Quan els infants o adolescents pateixen un abús, normalment sol ser repetitiu. Se senten culpables i tenen temor. Podem detectar canvis de conducta, insomnis, enuresi, aïllament, depressió, etc. 

Les persones adultes hem d’estar atentes i els infants han de sentir que poden parlar d’este tema amb les persones de confiança. Quan hi ha un abús dins la família, a vegades costa molt d’acceptar i, com més respectuosa amb l’entorn siga la persona abusadora, més difícil és donar-hi credibilitat, però cada cas és diferent. El més important és fer costat a la víctima i ajudar-la. El Departament de Justícia ha publicat la guia “I ara, com t’ajudo?”, amb recomanacions per a familiars quan hi ha una revelació de violència sexual en menors.

Una vegada s’ha detectat el cas es pot trucar a Infància Respon (116, 111) o a Emergències (112) o bé contactar amb el nostre servei EFE a través del telèfon 634 27 66 96 o el correu efe.ebre.ics@gencat.cat.