Alcanar.cat

Formulari de cerca

Inici Ajuntament Comunicació i premsa Notícies Un passeig pel Marjal. El turisme vist a través dels ulls...

Un passeig pel Marjal. El turisme vist a través dels ulls...

| Turisme

Baixem del cotxe. Només posar els peus en terra, les cares conegudes s’entremesclen amb rostres que no havíem vist mai. Alguns d’ells, amb trets que fan intuir procedències llunyanes i dispars. Hem aparcat al recinte portuari. És, gairebé, la mitja per a la una i l’olor marina ens comença a despertar l’estómac. Pujant la rampa, encara sentim el caliu de les festes. Una vegada a dalt, comprovem que la costa casenca ha recuperat l’engrescadora tranquil•litat que la caracteritza. Girem a la dreta. Volem conèixer, des de diverses òptiques, com s’han viscut els mesos més turístics de l’any al municipi.

D’un establiment de lloguer de bicicletes

El punt de partida del nostre passeig s’ataülla ràpidament. Des de la distància distingim les primeres bicicletes. Avancem una mica més i llegim l’adreça web que hi ha impresa a la vidriera de l’aparador: www.horadaventures.cat. Aquest ha estat el primer any de l’establiment a les Cases. La Susanna i el seu marit, experimentats en el sector professional del transport, van veure en el lloguer de bicicletes una necessitat no coberta al llarg del territori costaner més proper. Ja a dins, ens toca esperar: la Susanna està atenent quatre persones, semblen una família. Mentrestant, aprofitem per a donar una ullada a la botiga.

És un lloc familiar. Menut, però acollidor. Una de les parets destaca per tindre-hi imprès el logotip de l’empresa: Hora d’Aventures. A més a més, sosté diverses lleixes on s’exposen tot tipus d’estris d’ús esportiu: cascs, càmeres portàtils, proteccions corporals, etc. Al nostre davant, la Susanna segueix atenent els clients. Al mateix temps, la xica més jove del grup no pot evitar de mirar de reüll el conjunt de patins motoritzats que resten plantats al seu costat. Quan la família marxa, la Susanna ens explica que aquella no ha sigut l’escena més habitual de l’estiu. I ens sorprèn. “En general, m’esperava més moviment. No ha sigut una bona temporada. Tot i això, ja sé com funciona un negoci, i el primer any sempre és complicat”, lamenta la propietària. Tanmateix, no abaixa els braços de cara al futur: “Ens hem de continuar reinventant. Ara estem començant a oferir serveis per a fer la Via Verda en bicicleta. A més a més, pot ser que famílies que han descobert els nostres serveis aquest any s’estalvien carregar amb les bicis quan ens tornen a visitar”.

D’una restauradora local

Marxem d’Hora d’Aventures amb un gust agredolç. No ens agrada el que hem sentit, però la Susanna ens ha contagiat la seua força. Continuem avançant pel passeig del Marjal i, pel camí, ens trobem amb mil i una anècdotes estiuenques. Referent al turisme, gairebé tothom coincideix en l’àmbit gastronòmic. “Baixant pel carrer major, tots els dies, a hora de menjades, m’he trobat les terrasses dels restaurants plenes”, ens comentava un veí. El que ens faltava per a acabar d’obrir la gana! Conduïts pels fets, i una mica pel subconscient, decidim d’entrar al restaurant Casa Ramon per a comprovar tot el que ens han contat.

A la cuina ja hi ha moviment. En surt la Laia, cap de sala del restaurant. Ens asseiem a una de les taules i iniciem la raonada. “Quant a afluència de gent, està sent un any molt bo”, comença la Laia. “L’època de festes ha estat similar a la de tots els anys, però un cop finalitzades hem notat una estabilitat superior”. Entusiasmats, li demanen que s’estenga una mica més en aquesta última idea. “Sí, mireu. Per exemple, durant aquesta setmana estem tenint un aforament similar al d’un dijous de festes. Ara mateix, comptem amb el mateix planter que durant l’època de festes. Altres anys ens havíem vist obligades a reduir-lo”.

Encuriosits des del principi, no ens podem mossegar més la llengua i li demanem sobre l’experiència al programa Joc de Cartes, de TV3. Després d’agrair-nos les felicitacions, ens confessa que, possiblement, aquest excel•lent rendiment sí que està influït pel brillant paper al programa: “Hem notat una espenta molt positiva. És difícil estimar el pes que ha tingut, però ha sumat. Com us dèiem, està sent un estiu molt bo. Alguns dies, inclús, hem de dir que no a algunes reserves. Això no sols és positiu per a nosaltres”, ressalta, “sinó que mostra que hi ha molta gent que està interessada a visitar les Cases, i si no poden menjar al nostre restaurant ho faran al d’algun company o companya”, conclou la Laia.

D’una escola d’esports aquàtics

Sortim de Casa Ramon amb la panxa buida, malauradament, però amb energies renovades per a dirigir-nos a la següent parada: l’Escola Paddle Van.

L’acadèmia esportiva va nàixer el 2014 a les Cases. Ara també es pot trobar a l’Ampolla i Vinaròs. “Volia muntar alguna cosa que combinés la meua passió amb aquest lloc, que m’encanta”, ens comença a situar en Marc Miralles, un dels fundadors de l’escola. “Jo soc de Barcelona, però de petit venia molt amb el meu pare. Em vaig enamorar de les Cases, em semblava un paradís i sempre he tingut al cap el fet d’acabar vivint aquí”, ens explica.

Entre els esports que es poden practicar a l’escola es troben el paddle surf, el caiac, el surf de vela, el surf d’estel i la vela lleugera. Tots ells, dins d’una àmplia gamma de formats: cursos d’iniciació o nivell mitjà, experiències guiades que acaben amb un vermut, celebracions d’aniversari o casals d’estiu. Aquesta última, una de les propostes que més està triomfant. “Els casals d’estiu, els paddle camps, naixen a partir de la proposta d’una veïna. Quan vam començar, ens comentà que el seu fill volia venir a fer activitats amb nosaltres de forma continuada. Vam acceptar i, amb ell, van venir tres nens més. Aquest any, el grup més gran que hem tingut ha sigut de 25 joves”, explica el Marc. Els paddle camps tenen lloc durant el mes de juliol i les dos primeres setmanes d’agost, i se’n pot triar la durada. De cara a la següent edició, en Marc llança un missatge a tothom que hi estiga interessat: “Ens agradaria que es reservessin les places al més aviat possible, ja que, d’aquesta forma, podem fer un càlcul més precís dels ingressos per a reinvertir-los prèviament en més material per als participants”.

Fa gairebé una hora que estem raonant, però el context ens empeny a continuar. Asseguts còmodament a l’umbracle artesà que forma la lona amb el nom de l’escola, ens arriba una lleugera brisa des de la mar que justifica els plans de futur d’en Marc. “El nostre objectiu principal és fer gaudir a tothom que s’apropi i inculcar valors positius cap al medi ambient i el mar. Som una fàbrica de passar-s’ho bé”, continua. Canviant de to, però, ens explica que l’afluència de gent d’aquesta temporada no ha estat l’esperada: “Crec que, donat el potencial turístic que podria tenir un paradís com les Cases, els números podrien ser superiors. Potser s’hauria de donar més vida a la costa”. Ens ho anotem.

S’acosta l’hora d’acomiadar-se. Abans, però, el Marc ens convida a provar el paddle surf per a “poder explicar millor tot el que envolta aquest món”. Un exercici periodístic molt interessant, però que hem de deixar pendent. Mentre ens en anem, veiem com un grup de nois que ha acabat una de les activitats s’atansa als monitors. “Al principi ens ha costat bastant”, comenta un d’ells, però tots mostren un somriure d’orella a orella. La fàbrica funciona.

D’un càmping

Curiosament, acabem el nostre tomb on el Marc va aconseguir el seu primer treball: al Càmping Estanyet. Encara ara tots dos mantenen una relació laboral, ja que els residents tenen accés gratuït als serveis de l’Escola Paddle Van durant els dissabtes al matí. A l’establiment campista ens atén l’Àngels, la seua directora.

“La temporada turística encara no ha finalitzat, així que les valoracions són provisionals”, ens avisa. Se li fa difícil de donar-nos una visió general. Tot i això, és capaç de fer-nos un croquis molt detallat sobre la procedència dels visitants: “Hem notat uns disminució del turisme francès, segurament per l’efecte del mundial de futbol o de la recuperació dels mercats turístics al nord d’Àfrica, Croàcia o Egipte. Contràriament, ha augmentat el turisme alemany, anglès i holandès”.

A escala catalana, l’Àngels es mostra molt satisfeta amb els resultats oferts per les campanyes promocionals d’enguany: “Les promocions fetes a nivell de fires, TV3, Agència Catalana de Turisme (ACT) i altres mitjans han tingut retorn. La marca de l’ACT com a destinació turística familiar és fonamental”, conclou. Abans d’acabar, però, fa una crida al teixit empresarial del sector: “Tenim les infraestructures adients, però ens fa falta més cooperació. Tot suma”.

Finalment, ens acomiadem i li desitgem el millor dels finals per a la seua temporada. Nosaltres marxem aclaparats pel volum d’informació que hem arreplegat i reflexionant sobre tot el que hem après. Potser, al cap i a la fi, també ens hem posat a la pell d’un turista. Què sap u! Mentrestant, les nostres cames segueixen accelerant. Elles no han oblidat que les panxes continuen buides.



























Alcanar Ràdio

Butlletí Alcanar

Subscriu-te al butlletí digital

Enviant aquestes dades s'accepta nostra Política de privacitat