Alcanar.cat

Formulari de cerca

Inici Ajuntament Comunicació i premsa Notícies Ara fa... L’Escola d’Alcanar en la Segona República

Ara fa... L’Escola d’Alcanar en la Segona República

| Cultura

L’arribada de la Segona República va comportar la implantació d’un sistema polític que va tenir com a pilar fonamental l’ensenyament. La necessitat de crear un estat del benestar amb l’educació com a motor de transformació social, va suposar un canvi radical del model educatiu. En aquest sentit, el tortosí Marcel•lí Domingo, durant el temps que va presidir el Ministeri d’Instrucció Pública, va utilitzar tots els recursos al seu abast per a materialitzar les reformes pedagògiques necessàries, incidint especialment en la construcció d’escoles.

El que es va trobar la República el 14 d’abril de 1931 va ser un país on la major part de la ciutadania era analfabeta, sobretot les dones. A Catalunya, l’analfabetisme també era majoritari i la província amb el percentatge més elevat era Tarragona, amb un 66%. En tota la demarcació només hi havien 561 escoles i en faltaven 708. L’absentisme escolar era predominant i l’assistència a l’escola era voluntària. Això implicava que molts d’infants no rebessin cap tipus de formació i no sabessin ni llegir ni escriure.

Davant d’aquesta situació, el govern va projectar un pla quinquennal que preveia la construcció progressiva de 27.000 escoles a tot el país. De fet, només amb un any de república se’n van construir 7.000, i pel que fa a Catalunya, els dos primers anys se’n van fer 1.019. Sols a Tarragona, des del 31 de juliol de 1931 fins al 14 d’abril de 1933, se’n van construir 117. Però aquest ambiciós projecte no va arribar a la fi.  D’una banda, l’any 1933, quan els conservadors guanyaren les eleccions, tot el projecte encetat per la República es va aturar, igual que ho feren altres reformes empreses. De l’altra, la Generalitat no tenia prou recursos per a dur a terme totes aquestes construccions i l’Estat tampoc no podia invertir tot el capital demanat. Per tant, amb les aportacions estatals, de la Generalitat i de particulars s’anaren creant escoles i se n’anaren adaptant d’altres per a millorar-ne la qualitat.

Segons explica Cinta Llasat en el seu treball de recerca (El projecte educatiu de la II República”), mentre s’implantaven els innovadors mètodes d’aprenentatge de la República, a Alcanar, als set anys els xiquets i xiquetes anaven junts a les monges, després s’incorporaven a l’ensenyament públic o bé deixaven d’anar a l’escola. En començar el primer curs, els separaven per sexes. La majoria abandonava l’ensenyament molt abans dels catorze anys, sobretot les xiquetes. És per aquesta raó que les xiques feien un curs menys que els xics. Llavors, al nostre poble no hi havia un edifici destinat exclusivament a ser una escola, sinó que les xiquetes i els pàrvuls anaven a l’escola que s’havia adequat a la segona planta de l’antic ajuntament i els xiquets al “Palàcio”.

El “Palàcio” tenia cinc aules, amb els sostres molt alts, i molt ben il·luminades per les grans finestres que caracteritzen l’edifici. S’hi accedia per la Carretera Nova, per una porta amb dos escales. Una conduïa fins a les aules, situades al primer pis, mentre que l’altra portava a la planta baixa, on vivia una família. L’any 1931, amb motiu de la implantació del nou sistema educatiu de la República, hi van fer reformes per a fer-hi més aules. En un primer moment, es van fer les parets de saca, un mètode antic i en desús consistent en una barreja de calç, terra, aigua i sacs cosits formant una espècie de lona. L’any següent, ja s’hi van construir barandats.

D’altra banda, l’escola de noies, situada al pis de dalt de l’ajuntament, constava de tres aules per als diferents cursos. Eren aules menudes, amb finestres i ben il·luminades. A la banda dreta, hi havia la classe de pàrvuls. Al mateix vestíbul hi havia una altra porta que donava accés a les classes de les xiquetes, i al costat hi havia el Jutjat de Pau.

Malgrat que el moviment educatiu republicà promovia l’educació per a tothom, a Alcanar l’absentisme escolar no va desaparèixer del tot. La majoria de criatures no anaven a classe perquè havien d’aprendre un ofici o havien de treballar al camp, ajudant  sons pares. A causa del poc temps que va durar la República i el camp d’actuació que va tenir la reforma educativa, a Alcanar, l’educació es va deixar en un segon pla. No obstant això, el poble va començar a plantejar-se aquest fet com un problema. En aquest sentit, la revista Terra Nostra, en un dels seus articles, feia una crida a les xiques  per a que estudiessen: “Instrui-vos, adquiriu cultura, que, junt amb l’educació, és el pa espiritual que ha de nodrir la vostra ànima. És tan formós per a una dona puguer compartir amb el seu espòs assumptes i converses que puguin ésser enteses per ambdós!”.

Alcanar Ràdio

Butlletí Alcanar

Subscriu-te al butlletí digital

Enviant aquestes dades s'accepta nostra Política de privacitat