Alcanar.cat

Formulari de cerca

Inici Ajuntament Comunicació i premsa Notícies Albert Fontet, exjugador de l’ACB: “S’ha de valorar molt la feina que s’està fent amb el bàsquet al poble”

Albert Fontet, exjugador de l’ACB: “S’ha de valorar molt la feina que s’està fent amb el bàsquet al poble”

| Esports

“Sempre és difícil dir adeu. Vos ho dic per experiència”. Així comença el comunicat, amb el qual Albert Fontet Aparicio anunciava la seua retirada del bàsquet professional. Un d’aquests adeus el va pronunciar ara fa vint anys, quan va marxar d’Alcanar per a ingressar al planter del València Basket. Des de llavors: FC Barcelona, Club Baloncesto Rosalía de Castro, Baloncesto León, CAI Zaragoza, FC Porto i Club Baloncesto Peñas Huesca. Un camí brillant amb un punt de partida que no ha oblidat mai.

Comencem per la notícia més recent: el teu comiat. Per què?

La resposta, en poques paraules, és que tenia ganes de fer altres coses. Des dels dotze anys que estic fora de casa i durant aquest temps el bàsquet ha estat la principal prioritat. Aquest estiu he acabat els estudis, m’he casat i crec que és un bon moment per a ficar un punt i a part. Em trobo bé físicament. Podria haver seguit jugant uns anys més a bon nivell, però necessitava un canvi a la meua vida. De moment, aprofitar el temps per a viatjar, estar amb la meua dona i tindre els caps de setmana lliures, que no els tinc des dels tretze anys.

Com recordes els teus inicis al poble?

Recordo passar-ho realment bé. A l’escola d’iniciació esportiva practicàvem molts esports diferents i això crec que és un encert perquè es dona al xiquet la possibilitat de triar el que més li agrada. Hi havia un ambient molt sa i divertit.

Què o qui et va portar a fer el pas del C. B. Alcanar al València Basket?

Vaig anar al campus del Barça de bàsquet l’estiu abans. Allà em van veure entrenadors de diferents equips i el València Basket va ser el que va apostar per mi més ràpidament.

Com es viu un ascens com el teu?

Evidentment, no és ni curt ni fàcil. Per a arribar a ser esportista professional han de passar moltes coses, més enllà de la qualitat que tingues jugant. T’han de respectar les lesions, has de tenir sort i estar en el moment adequat en el lloc adequat, necessites un entrenador que aposte per tu i un entorn que et et recolze... Personalment, ho he viscut d’una manera molt normal, ja que he anat pujant a poc a poc.

Poca gent del territori ha arribat a jugar a l’ACB (ara Lliga Endesa). Com és des de dins?

Els primers dies va ser tot molt nou. Vaig passar de jugar a la LEB a compartir vestidor amb jugadors com Carlos Cabezas, que havia sigut campió del món amb la selecció espanyola. Tot es maximitza, però, al cap i a la fi, quan entres a la pista, és el mateix de sempre, només bàsquet.

Allí on has estat com a jugador, sempre has estat molt valorat i estimat per l’afició, no?

Sí, he tingut prou sort en aquest sentit. He jugat a diferents ciutats i a totes m’he sentit estimat. Especialment, a Saragossa, on estic vivint ara mateix.

Què (o qui) t’ha marcat més al llarg de la teua carrera?

Una pregunta difícil. Qui m’ha marcat més és en José Luis Abós, que va ser el meu primer entrenador al CAI i sempre li tindré una estima especial. I el moment que més m’ha marcat, segurament, és quan vam quedar campions d’Europa en la categoria júnior.

Què ha significat tornar a Alcanar durant el temps que has estat a l’elit?

M’encanta el poble. Vinc sempre que puc. Tots els estius passo un temps aquí i durant la temporada sempre he intentat fer escapades. He intentat mantenir el contacte amb els amics d’aquí durant tots aquests anys, ja que ens veiem molt poc, però l’esforç ha valgut la pena.

I la convivència a peu de carrer?

Passar desapercebut amb la meua altura és impossible i, si a sobre jugues a bàsquet i la gent et reconeix pel carrer, més difícil encara. Sempre m’ho he pres amb molta naturalitat, no tinc problemes.

D’una forma o altra, sempre has mirat de reüll el bàsquet local...

Sí, sempre he intentat seguir-lo. S’ha de valorar molt la feina que s’està fent amb el bàsquet al poble, ja que tenen pocs recursos econòmics, i pocs nens, i inclús així lluiten perquè els nens puguen jugar i gaudir d’aquest magnífic esport.

Un missatge per a tots aquells que volen seguir els teus passos?

El missatge és que s’esforcen i que, sobretot, s’ho passen bé jugant. S’ha de pensar que la gent com jo hem passat moltes hores de la nostra vida jugant a bàsquet i, si no t’ho passes bé, és impossible aguantar-ho.

Alcanar Ràdio

Butlletí Alcanar

Subscriu-te al butlletí digital

Enviant aquestes dades s'accepta nostra Política de privacitat